dissabte, 8 de novembre de 2014

COMUNICAT PÚBLIC DE LES COMUNITATS I ENTITATS JUEVES I D’AMISTAT AMB ISRAEL DE CATALUNYA

COMUNICAT PÚBLIC DE LES COMUNITATS I ENTITATS JUEVES I D’AMISTAT AMB ISRAEL DE CATALUNYA SOBRE LA BANALITZACIÓ DE LA SHOA I L’UTILITZACIÓ DELS TERMES “NAZI” I “NAZISME”

Barcelona, 6 de novembre de 2014

Les comunitats i entitats jueves i d’amistat amb Israel que signem aquest escrit, no podem restar en silenci davant de l’ús absolutament irresponsable i partidista que determinats mitjans de comunicació així com alguns polítics i líders d’opinió, estan fent aquests dies dels termes “nazi” i “nazisme”.
Lamentablement, veiem com la generalització d’aquests termes i la seva utilització pública com a insult fàcil i recurrent per desqualificar als adversaris polítics, els banalitza i buida de contingut. La discrepància política i la confrontació d’idees, fonamentals en democràcia,  no poden avalar ni propiciar el menyspreu del que va significar el nazisme per Europa. Aquesta és una frontera que una societat democràtica no pot creuar, ni ara ni mai.
La protecció i preservació de la dignitat i la memòria dels milions de víctimes del nazisme és responsabilitat de tothom, però en especial d’aquelles entitats i persones que pel seu càrrec i projecció pública, són un referent per al conjunt de la societat.
Entenem que aquesta situació és una anomalia en els països del nostre entorn, i que cal eradicar la banalització del nazisme des de la pròpia escola, adequant el temari escolar a la conscienciació moral d’aquest fet. Només la proximitat del coneixement ens permetrà empatitzar amb el dolor que produeix la banalització de la tragèdia, i així evitar-ne més en el futur.

dilluns, 3 de novembre de 2014

Massada nº40 Octubre 2014


 Discurs de Yair Lapid 
Memorial al’Holocaust. 
Berlín 20 d’agost 2014

Yair Lapid, actual Ministre de Finances d'Israel i el president del partit Yesh Atid.


L'Holocaust fa que tots ens fem la mateixa pregunta: Què hauria fet jo?

Què hauria fet jo, que sóc jueu,  si hagués viscut a Berlín en 1933, quan Hitler va arribar al poder? Hauria escapat ? Hauria venut la meva casa, hauria venut el meu negoci? hauria tret als meus fills de l'escola en mig de l'any lectiu? O m'hauria dit a mi mateix: això passarà, és simplement una bogeria momentània, Hitler diu totes aquestes coses perquè és un polític que desitja ser elegit.  Sí, ell és antisemita, però qui no ho és? Hem passat per coses pitjors. És millor esperar, ajupir el cap. Això també passarà.

Què hagués fet jo, si hagués estat un alemany a Berlín el 18 d'octubre de 1941, quan el primer tren va sortir d'aquesta plataforma, en direcció a l'Est, portant 1.013 jueus entre nens, dones i ancians, tots destinats a morir. 
Jo no pregunto que hauria fet si jo hagués estat un nazi, però què hauria fet jo si hagués estat un simple alemany, honest, a l'espera del seu tren diari aquí en aquesta estació? Un ciutadà alemany de la mateixa edat que jo tinc ara, amb fills com els meus; un home que els hagués educat amb els valors de la decència humana bàsica i del dret a la vida, i al respecte. Hauria romàs en silenci? Hauria protestat? Hauria estat un dels pocs berlinesos a unir-se a la clandestinitat antinazi, o hagués estat un dels molts berlinesos que van seguir avançant  amb la seva vida fingint que no passava res?

I si jo hagués estat un dels1.013 jueus d’aquell tren? Hi hauria pujat? Hauria tractat d'ajudar a escapolir-se a la meva filla de 18 anys d’edat als boscos del nord? Li hauria suggerit als meus dos fills  lluitar fins al final? Hauria deixat caure la meva maleta i començat a córrer? O hauria atacat als guàrdies d'uniformes negres i desitjat una mort ràpida i honorable en lloc de morir lentament de gana i sota tortura?

Crec que sé la resposta i crec que vosaltres també la sabeu.

Cap dels 1.013 jueus que van partir cap a les seves morts va lluitar contra els guàrdies. Ni