diumenge, 21 de desembre de 2014

Massada nº41 Novembre 2014





Sense conèixer massa bé el perquè


Sense conèixer massa bé el perquè, observem que, en determinats moments, hi ha temes que es queden fixats la nostra realitat quotidiana. És com si la seva utilització és poses de moda i ens servis per tractar o justificar temes que res hi  tenen a veure.
Tal és el cas de la banalizació del nazisme. Sovint escoltem expressions plenament normalitzades que ens indiquen una distorsió, una “bonificació” d’aquest concepte, que ha penetrat en diversos àmbits de la nostra societat,  s’hi ha instal•lat i els hi serveix a alguns per emmascarar o distorsionar d’altres temes.
N’hi ha que l’utilitzen per referir-se al procés sobiranista català, quan  en aquest cas només es tracta deixar que un poble decideixi lliurement el seu futur a través d’unes urnes. Que te a veure això amb la shoà? D’altres en fan esmen per parlar del conflicte entre Israel i Palestina, obviant que la realitat res te a veure amb el nazisme, ans el contrari Es tracta de  l’esforç d’un poble per defensar-se i  viure en llibertat en front del
terrorisme més indiscriminat.
No sabem si aquesta manipulació es fruit del desconeixement, de la mala fe o d’una malèfica combinació d’ambdues. LA primera opció seria greu, especialment en el cas de polítics de primera línea ja que  aquests haurien de conèixer els processo històrics i socials i fer-ne un correcte us  en la seva pràctica diària. En el segon cas seria repugnant ja que consistiria en banalitzar una ideologia que assassinà a milions de persones
per obtenir-ne determinats rendiments i  seria en el millor dels casos, abominable. Però sens dubte, el que no tindria nom seria sumar el desconeixement a la mala fe. I certament no tenim elements per a no creure que aquesta darrera és la causa utilitzada de forma  més habitual.
Com veureu més endavant,  per col·laborar en l’eradicació d’aquesta pràctica, a principis d’aquest mes, entitats i comunitats jueves, entreles qual hi ha la l’Associació Cultural Sabadell Israel, han signat un comunicat contra la utilització banal del concepte “nazi”.
Mentrestant, el Govern espanyol regalarà 36 milions d’euros a Palestina per a que puguin construint túnels, preparant atacs terroristes i instruir a les noves generacions en l’islamisme més radical. I juntament amb el primer partit de l’oposició, els reconeixeran com a país. Tant li fa que estiguin governats per criminals.

dissabte, 8 de novembre de 2014

COMUNICAT PÚBLIC DE LES COMUNITATS I ENTITATS JUEVES I D’AMISTAT AMB ISRAEL DE CATALUNYA

COMUNICAT PÚBLIC DE LES COMUNITATS I ENTITATS JUEVES I D’AMISTAT AMB ISRAEL DE CATALUNYA SOBRE LA BANALITZACIÓ DE LA SHOA I L’UTILITZACIÓ DELS TERMES “NAZI” I “NAZISME”

Barcelona, 6 de novembre de 2014

Les comunitats i entitats jueves i d’amistat amb Israel que signem aquest escrit, no podem restar en silenci davant de l’ús absolutament irresponsable i partidista que determinats mitjans de comunicació així com alguns polítics i líders d’opinió, estan fent aquests dies dels termes “nazi” i “nazisme”.
Lamentablement, veiem com la generalització d’aquests termes i la seva utilització pública com a insult fàcil i recurrent per desqualificar als adversaris polítics, els banalitza i buida de contingut. La discrepància política i la confrontació d’idees, fonamentals en democràcia,  no poden avalar ni propiciar el menyspreu del que va significar el nazisme per Europa. Aquesta és una frontera que una societat democràtica no pot creuar, ni ara ni mai.
La protecció i preservació de la dignitat i la memòria dels milions de víctimes del nazisme és responsabilitat de tothom, però en especial d’aquelles entitats i persones que pel seu càrrec i projecció pública, són un referent per al conjunt de la societat.
Entenem que aquesta situació és una anomalia en els països del nostre entorn, i que cal eradicar la banalització del nazisme des de la pròpia escola, adequant el temari escolar a la conscienciació moral d’aquest fet. Només la proximitat del coneixement ens permetrà empatitzar amb el dolor que produeix la banalització de la tragèdia, i així evitar-ne més en el futur.

dilluns, 3 de novembre de 2014

Massada nº40 Octubre 2014


 Discurs de Yair Lapid 
Memorial al’Holocaust. 
Berlín 20 d’agost 2014

Yair Lapid, actual Ministre de Finances d'Israel i el president del partit Yesh Atid.


L'Holocaust fa que tots ens fem la mateixa pregunta: Què hauria fet jo?

Què hauria fet jo, que sóc jueu,  si hagués viscut a Berlín en 1933, quan Hitler va arribar al poder? Hauria escapat ? Hauria venut la meva casa, hauria venut el meu negoci? hauria tret als meus fills de l'escola en mig de l'any lectiu? O m'hauria dit a mi mateix: això passarà, és simplement una bogeria momentània, Hitler diu totes aquestes coses perquè és un polític que desitja ser elegit.  Sí, ell és antisemita, però qui no ho és? Hem passat per coses pitjors. És millor esperar, ajupir el cap. Això també passarà.

Què hagués fet jo, si hagués estat un alemany a Berlín el 18 d'octubre de 1941, quan el primer tren va sortir d'aquesta plataforma, en direcció a l'Est, portant 1.013 jueus entre nens, dones i ancians, tots destinats a morir. 
Jo no pregunto que hauria fet si jo hagués estat un nazi, però què hauria fet jo si hagués estat un simple alemany, honest, a l'espera del seu tren diari aquí en aquesta estació? Un ciutadà alemany de la mateixa edat que jo tinc ara, amb fills com els meus; un home que els hagués educat amb els valors de la decència humana bàsica i del dret a la vida, i al respecte. Hauria romàs en silenci? Hauria protestat? Hauria estat un dels pocs berlinesos a unir-se a la clandestinitat antinazi, o hagués estat un dels molts berlinesos que van seguir avançant  amb la seva vida fingint que no passava res?

I si jo hagués estat un dels1.013 jueus d’aquell tren? Hi hauria pujat? Hauria tractat d'ajudar a escapolir-se a la meva filla de 18 anys d’edat als boscos del nord? Li hauria suggerit als meus dos fills  lluitar fins al final? Hauria deixat caure la meva maleta i començat a córrer? O hauria atacat als guàrdies d'uniformes negres i desitjat una mort ràpida i honorable en lloc de morir lentament de gana i sota tortura?

Crec que sé la resposta i crec que vosaltres també la sabeu.

Cap dels 1.013 jueus que van partir cap a les seves morts va lluitar contra els guàrdies. Ni

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Massada nº39 Setembre 2014


La història jueva a la Franja de Gaza 

Més de 5000 anys de nexes amb la ciutat


L'antic nexe de prop de cinc mil anys de vida jueva a Gaza és poc recordat al món d'avui. Per descomptat, la gent que coneix de Bíblia sap de la història de Sansó que va ser encegat pels filisteus i com ho van portar al temple als seus déus de Gaza. Però molt pocs tenen alguna idea de la rica història dels jueus en els següents mil·lennis. 

En el segon mil·lenni abans de Crist, Gaza va servir com una ciutat administrativa i va ser la residència del governador egipci de Canaà. La Bíblia ens explica que el patriarca jueu, Isaac, excavava pous en Gerar, un lloc antic entre Beer Sheba i Gaza, i al segle XIII abans de Crist els filisteus o caftorites (cretenses) van aniquilar als habitants de Gaza. Després de l'èxode israelita d'Egipte i l'entrada a la Terra Promesa, la tribu de Judá va prendre a Gaza com una possessió, però no la va incloure plenament al seu territori, segons les cròniques de la Bíblia a  Josué 15,47 i Jutges 01:18.Al llarg dels segles, Gaza va ser capturada pels assiris, egipcis, babilonis, seguit pels

dilluns, 4 d’agost de 2014

Massada Sabadell nº38 Juliol


Lo que los medios  ( aquí ) no explican

Com bé coneixen els nostres lectors, Massada-Sabadell és una revista que pretén parlar en positiu d’una cultura que admirem, la jueva,  i d’un país que estimem, Israel.

Però els darrers esdeveniments i la situació tan difícil  que està patint aquella zona del món, ens obliga a tractar el tema  i a parlar d’un seguit de qüestions que, ni nosaltres ni cap ciutadà o ciutadana d’Israel voldria fer.

Un cop més Israel es veu en l’obligació de defensar-se dels atacs criminals d’una potent organització terrorista, la qual no ha dubtat en proveir-se de material bèlic i infrastructures per fer mal als ciutadans jueus.

Israel és un país que vol ser-ho i en aquest sentit s’ha organitzat,  diríem que

dissabte, 5 de juliol de 2014

Massada Sabadell nº 37 Juny





Cómic de superhéroes y judíos, una creativa asociación


El objetivo de este artículo es rendir un pequeño homenaje al noveno arte y a sus creadores asomándonos a personajes que han quedado en el inconsciente colectivo formando mitos de la cultura popular.

Es una pincelada en el universo de los superhéroes que contienen las influencias de sus creadores, guionistas y dibujantes principalmente judíos. Aunque los primeros superhéroes no pertenecían a ninguna etnia o religión concreta sus creadores sí eran hijos  de     inmigrantes  judíos.  Los  clásicos  del  cómic  como  Superman,  Batman, Capitán América,  The Spirit o los más recientes como Spiderman, Hulk o los X-Men contienen  referencias  a  la  cultura  hebrea  porque  todos  sus  autores tienen  raíces semitas de familias europeas que emigraron a Estados Unidos. 

Massada Sabadell 30/06/2014



Eyal Yifrah
Gilad Shaar
Naftali Frenkel
Compartim el dolor de la seva família, dels seus amics, dels ciutadans d’Israel i de totes les persones de bé que hem sentit una gran tristor al conèixer aquesta notícia.


Avui dilluns 30/06/2014, a la tarda, després de més de dues setmanes que l’exèrcit israelià iniciés una intensa operació de cerca a Cisjordània, els cadàvers dels tres adolescents segrestats prop d’Hebron han estat trobats per l’exèrcit en un descampat molt prop de la zona on van desaparèixer.
Els cossos han estat trobats en Jalul, en una fossa dins d’un camp de blat i segons estimacions de l’exèrcit, sembla que van ser assassinats poc després del segrest.

El vostre record estarà sempre amb nosaltres.

dilluns, 2 de juny de 2014

Massada Sabadell nº36 Maig 2014




 Tres anys de Massada

Amb aquest número 36 de Massada-Sabadell, celebrem el
tercer aniversari de la revista electrònica que teniu a les mans.
Sembla mentida que hagin passat tres anys des d’aquell primer número que els membres de l’Associació Cultural Sabadell Israel van tirar endavant. Sabíem dels reptes i esforços que comportaria però, vam creure convenient donar aquest pas, no perquè ens sentíssim imprescindibles, ni tan sols necessaris, sinó per posar la nostra humil llavor en defensa d’allò en el que creiem i tant en aquell moment com ara, les nostres aportacions estan fetes des del compromís, el convenciment i, com hem dit anteriorment, amb tota la nostra humilitat.
Volem donar les gràcies a totes aquelles persones que en un moment o altre s’han posat en contacte amb nosaltres per rebre aquesta revista electrònica, també a aquelles persones que ens han encoratjat a seguir endavant en aquesta tasca en defensa de l’estat i les gents d’Israel i també volem donar les gràcies, molt especialment, a aquelles persones que durant aquests 36 números han col·laborat desinteressadament en aquest nostre projecte que també és el vostre.
Esperem continuar podent-vos oferir notícies i articles del vostre interès. Nosaltres no defallirem en aquest intent perquè, entre altres raons, hi ha molta feina a fer.

Toda raba

diumenge, 4 de maig de 2014

Massada Sabadell nº35 Abril 2014





StoreDot, una solució per a la càrrega de les bateries dels mòbils?

La tecnologia " Nanopunt " podria carregar el telèfon mòbil en 30 segons, però encara falta una mica de temps per estar a disposició del mercat de masses.

Molt sovint, sentim parlar de nova tecnologia que se suposa que ha de servir per salvar la vida de la bateria del telèfon intel·ligent. Però la majoria d'aquests avenços es troben encara en l'etapa de laboratori, no aptes per a la demostració pública .

StoreDot és una mica diferent. Aquesta startup amb seu a Tel Aviv, no està treballant per augmentar la vida de la bateria del telèfon intel·ligent , sinó que en comptes d’això anuncia que pot carregar un telèfon en menys d'un minut. I per als escèptics, StoreDot ha fet una demostració d'aquesta tecnologia en un Samsung Galaxy S4 durant el simposi Think Next de Microsoft.

S’ha de tenir en compte que els avenços reals de StoreDot són a la bateria, no en el carregador. StoreDot utilitza una nova fórmula química a la bateria que té "nanopunts" derivats de material bio-orgànic. Aquests nanopunts s'utilitzen tant en l'elèctrode (que emmagatzema l'energia de la bateria) i l'electròlit  (que transfereix l'energia entre ànode i càtode als extrems de la bateria) . StoreDot informa que les propietats elèctriques d'aquests nanopunts permeten que l'elèctrode es carregui molt més ràpid, sense deixar de descarregar a una velocitat similar a les bateries de ions de liti convencionals. I com que la tecnologia es basa en compostos naturals orgànics, és suposadament barat de produir.

dijous, 17 d’abril de 2014

MassadaSabadell nº34. Març 2014





"Jaime Vándor "In memoriam"

Jaime Vándor (Helmut Jacques Vándor), fill de mare austríaca i pare hongarès, va néixer a Viena el mes de febrer de 1933, just quan feia un més que Hitler havia assolit el poder a Alemanya. Al cap de cinc anys, i degut a l’annexió d’Àustria al III Reich,  la seva família va emigrar a Budapest a la recerca d’un refugi que només fou temporal ja que, en aquesta ciutat, juntament amb la seva mare i el seu germà (el pare havia marxat a Barcelona a cercar un lloc on viure) a partir del març de 1944 fins el gener de 1945  va viure  en la seva pròpia persona la crua realitat de la II Guerra Mundial i les persecucions a que foren sotmesos per la seva condició de jueus.

 Jaime Vándor però, dins de la tragèdia,  fou un dels “afortunats” que es varen poder refugiar en una de les anomenades “Cases Espanyoles”.

Aquestes , eren vuit llars-refugi, situades a la zona de l’ambaixada espanyola, les quals  van ser  promogudes pel diplomàtic espanyol Àngel Sanz Briz i per l’italià Giorgio Perlasca. No cal dir que la seva intervenció fou decisiva per a salvar la vida a més de 5.000 persones.

Malgrat aquesta situació especial, la família Vándor  van viure en mig d’unes circumstàncies molt dures: amuntegament, fred, gana, malalties, i també foren testimonis de la part més dura del nazisme; violacions, assassinats....i la por permanent  a ser deportats.


dimecres, 12 de març de 2014

ACSI organitza a Sabadell la preestrena europea de "Giza"



Sabadell acull l a pre-estrena europea d'aquesta pel.lícula i es farà un passi obert a les 22 h. 
El llargmetratge tracta la història de pèrdues, silencis i retrobaments de Giza Alterwajn, supervivent de l'Holocaust i el periple que va seguir la seva vida fins al retrobament, molts anys més tard, amb la seva germana.

David Serrano (Sabadell, 1966), fa més de 20 anys que es dedica a la memòria democràtica, ja sigui amb l'estudi del testimoni de la repressió franquista com la nazi. Des de fa un temps és Assessor Internacional en Drets Humans del govern de l'Uruguai, on manté vincles de recerca que l'han dut a estudiar la memòria uruguaiana de la Shoá (Holocaust). Arran de la publicació del relat d'Isaac Borojovich, que va ser a tres guetos i set camps sent adolescent, aprofita per analitzar tots els testimonis de jueus que van sobreviure i que van instal·lar-se en aquell país. Serrano ha escrit set llibres sobre el tema, és el biògraf del supervivent Joaquim Amat Piniella, del que es celebra el centenari enguany, i ha participat en nombrosos congressos internacionals. El 1 de febrer va presentar el primer documental que ha dirigit, corealitzat per la URL i Universidad ORT Uruguay, al Festival Internacional de Cinema de Punta del Este i on es va alçar amb el màxim guardó. 

El documental, de  48 minuts, es titula "Giza, la niña de la maleta", que es presentarà a Sabadell, en la seva  pre-estrena europea, el dia 20 el març.

dijous, 6 de març de 2014

MassadaSabadell 33. Febrer 2014




"Giza, la niña de la maleta"


El documental, de 49 minutos, viajaba por primera vez a un Festival justo en el país donde vive Giza Alterwajn, la protagonista junto con su hermana mayor polaca Danuta Galkowa.  Desde el primer esbozo utilizado en las aulas de l’Escola Pia Sabadell para hablar de valores había pasado ya más de un año. Fue después cuando buscó la complicidad de mi Facultad y se creó el equipo que hizo posible llevar a cabo un sueño.

El Festival: el Jewish Festival Film de Punta del Este, un clásico. El pase se había programado para la hora estelar del domingo 2 de febrero, justo coincidiendo con un documental de Luis Puenzo, Óscar por “La historia oficial” en 1986. La sala estaba repleta de una representación importante de la sociedad judía uruguaya, argentina y chilena. La expectación era máxima por la singularidad de la propuesta y por tratarse de un pequeño milagro obrado entre Montevideo y Barcelona, dos universidades hermanadas gracias a los esfuerzos realizados por parte de dos investigadores de la Shoá, David Telias (ORT) y yo mismo (URL).
El silencio fue absoluto durante toda la sesión. Y cuando esta terminó, y a pesar de que estaba prevista una mesa redonda, la gente se levantó y empezó a aplaudir sonoramente. Giza, que había estado nerviosa y me iba comentando cada fragmento, contuvo apenas las lágrimas y enseguida fue absorbida por los abrazos y las felicitaciones. Todo el equipo fue agasajado por los comentarios más elogiosos, que se podían resumir en la sobriedad y la justa emotividad, obsesiones personales que compartimos el pequeño equipo que hizo posible este milagro.

MassadaSabadell 32. Gener 2014




El último rugido del león


Ariel Sharón ha sido una de las figuras míticas del Israel moderno, y el político más relevante en la época más trascendental de los últimos tiempos: la Segunda Intifada. Durante los años plomizos de hombres bomba, acoso mediático y aislamiento internacional, Arik –es una costumbre hecha ley que la mayoría de los israelíes tengan diminutivo, en el libro Start Up Nation se explica muy bien– lideró el país y se fue al coma habiendo dejado un Israel más seguro y próspero.
Sharón deja su huella en la historia por varias razones. La más importante, pero quizás también la menos reseñada, es que fue uno de los genios militares absolutos de Israel; consecuentemente, siguió las mismas etapas que la mayoría de líderes que han llegado a lo más alto del poder en el Estado judío: carrera militar brillante, universidad, salto a la política, polémica tras polémica y, en el último acto, un final trágico.

dijous, 2 de gener de 2014

Massada 31. Desembre 2013




Tot passejant....


Les persones que estimem el lloc on vivim ens agrada passejar pels carrers de les nostres pobles, viles i ciutats. Segurament en moltes ocasions  ens veiem obligats a fer-ho de forma ràpida perquè anem a treballar o a fer un encàrrec i no disposen de massa temps.  Hi passem, hi transitem sense parar massa esment en allò que ens envolta.
Però quan tenim l’oportunitat de dur a terme la saludable activitat de passejar, ens adonem que és en aquests moments quan podem gaudir  de veritat d’aquests carrers, de tots els elements dels quals es composen i apreciar els mil detalls que ens podem anar trobant a cada racó.

Però a vegades succeeix que has passat per un carrer mil vegades tot passejant  i sense saber molt bé el perquè, de cop i volta  et sorprèn una novetat o un detall que amb tota seguretat portava molts i molts anys i que, malgrat haver-hi passat en un munt d’ocasions, no n’havies parar esment. I a vegades aquests detalls ens sorprenen especialment perquè porten contingent un valor afegit que el fan especialment interessant.