dilluns, 10 de juny del 2013

Massada Sabadell nº22 febrer 2013




Irena Sendler, traient nens fora del ghetto

En esclatar la Segona Guerra Mundial, Irena Sendler era una treballadora social de 29 anys, contractada pel Departament d'Acció Social de l’Ajuntament de Varsòvia. Tot i l'ocupació alemanya, aquest departament va continuar atenent un gran nombre de pobres i desposseïts a la ciutat. Irena Sendler va utilitzar el seu lloc de treball per ajudar els jueus, encara que això es convertís en pràcticament impossible, una vegada que el ghetto va ser segellat al novembre de 1940. Prop de 400.000 persones havien estat conduïdes a la petita àrea assignada al ghetto, i la seva situació molt aviat es va veure deteriorada.
Les pobres condicions higièniques en aquell ghetto amb gent amuntegada, la manca d'aliments i subministraments mèdics van conduir a epidèmies i alts índexs de mortaldat. Irena Sendler, corrent un gran perill a nivell personal, va idear formes de introduir-se al ghetto i poder ajudar els soferts jueus, i va aconseguir obtenir un permís de l’Ajuntament que li permetia entrar al ghetto a inspeccionar les condicions sanitàries. Un cop dins el ghetto, va establir contacte amb els activistes de l'organització de benestar jueu i va començar a ajudar-los, sobretot, a passar-los clandestinament a la part ària de la ciutat i a buscar-los aixopluc.

Quan es va fundar el Consell d'Ajuda als Jueus (Zegota), Sendler es va convertir en una de les seves principals activistes. El Consell va ser creat a la tardor de 1942, després que 280.000 jueus fossin deportats de Varsòvia a Treblinka. Quan va començar a funcionar, cap a finals d'aquest any, la majoria dels jueus de la capital polonesa havien estat assassinats, però Zegota va jugar un paper crucial en el salvament d'un gran nombre que havia sobreviscut les deportacions massives. L'organització va cuidar de milers de jueus que intentaven sobreviure, ocultant-los, buscant-los amagatalls i pagant per la seva manutenció i atenció mèdica.

Al setembre de 1943, quatre mesos després que el gueto de Varsòvia fos destruït per complet, Sendler va ser nomenada directora del Departament d'Atenció a Nens Jueus de Zegota. Sendler, el seu nom clandestí era Jolanta, va utilitzar els seus contactes amb orfenats i internats per a nens abandonats per enviar allí als nens jueus. Molts d'ells van ser enviats a l’Orfenat Rodzina Marii (Família de Maria) a Varsòvia, i a altres institucions religioses regentades per monges a la propera ciutat Chomotow, i també a Turkowice, prop de Lublin. El nombre exacte de nens salvats per Sendler i els seus companys és desconegut.

El 20 octubre 1943 Sendler va ser arrestada. Va aconseguir amagar evidències incriminatòries, com ara les adreces en codi dels infants a càrrec de Zegota, així com grans sumes de diners a pagar a aquells que ajudaven als jueus. Va ser sentenciada a mort i enviada a la tristament cèlebre presó de Pawiak, però activistes clandestins van aconseguir subornar funcionaris per obtenir el seu alliberament. Aquesta situació propera amb la mort no la va dissuadir de continuar amb la seva activitat. Després del seu alliberament, al febrer de 1944, tot i saber que les autoritats la vigilaven de prop, Sendler va continuar amb les seves activitats clandestines. A causa del perill, fou necessari que s’ocultés. Les servituds de la vida clandestina la van privar d'assistir al funeral de la seva mare.

El 19 d'octubre de 1965, Yad Vashem va reconèixer a Irena Sendler com Justa de les Nacions. L'arbre plantat en el seu honor es troba a l'entrada de l'Avinguda dels Justs de les Nacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada