dilluns, 2 de març de 2015

Massada nº44 Febrer 2015



Tel Aviv, la vida en un país on line


En la periferia de Israel, donde no llegan los focos, muchos la ven como la dama más bella, popular, vibrante y moderna. Algunos, sin embargo, la acusan de egocéntrica, esnob y presumida. Nadie discute su preparación y sofisticación. Tel Aviv, centro cultural, económico, tecnológico y de ocio, lidera una nueva forma de vida."La ciudad más inteligente del mundo", como sentenció el últimoSmart City Expo World Congress celebrado en Barcelona.
Los 418.600 habitantes de esta villa mediterránea son conejos de laboratorio en un experimento digital con inteligentes sensores, parkings, guarderías y esquinas. «En Tel Aviv, el futuro ya está aquí», dicen con orgullo en el Ayuntamiento alegando que el concepto de Smart City está cambiando el cuerpo y alma de la vida urbana. Ya sea al comprar el pan, asistir a una obra de teatro, aparcar el coche o leer la prensa. Todo gracias a tarjetas digitales, mapas guiados, aplicaciones en smartphones y Wi-Fi gratuito en todas las calles, plazas y playas de la ciudad.
«En lo que se refiere a innovación y start ups, Tel Aviv está considerada la ciudad más importante tras Silicon Valley. Tenemos unas 700 start ups. Per cápita, más que nadie en el mundo», indicaHila Oren, la fundadora y directora general de la empresa municipal Tel

Massada nº43 Gener 2015



La comunitat jueva catalana plora els morts de París

Un emotiu acte d’homenatge a les víctimes dels atemptats gihadistes contra Charlie Hebdo i el supermercat jueu HyperCacher de la setmana passada omple de gom a gom la Sinagoga de la Comunitat Israelita de Barcelona
La Sinagoga de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB) ha acollit aquest vespre un concorregut acte en record de les víctimes dels atemptats gihadistes que van causar 17 morts la setmana passada a la redacció setmanari satíric francès Charlie Hebdo i al supermercat jueu parisenc HyperCacher en mans de dues cèl·lules terroristes d’Al-Qaida a la Península Aràbiga i el Daesh. 
A l’acte, que ha comptat amb la presència de nombroses autoritats, hi han assistit, entre d’altres, la Vicepresidenta del govern de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, el cònsul general de França a Barcelona, Edouard Beslay, l’inspector general de l’Exèrcit a Catalunya, tinent general Álvarez Espejo, el director general dels Mossos, Albert Batlle, el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, i diversos membres de l’equip de
govern municipal i diputats de diverses forces parlamentàries. 
L’acte ha començat amb una benvinguda a càrrec d’Uriel Benguigui, president de la CIB, que ha estat flanquejat a banda i banda per representants de totes les comunitats jueves catalanes. En la seva intervenció Benguigui ha lamentat que “els cementiris de Jerusalem ja no tinguin més espai per a les víctimes del terrorisme gihadista a Europa”. En aquest sentit Benguigui ha constatat que “hem evidenciat la incapacitat moral de bona part de
la societat occidental per oposar, enfront del terrorisme, ideals, fermesa i principis”. Tot seguit ha afirmat que “Occident ha d’elevar-se en tots els sentits i buscar els codis comuns amb altres cultures que permetin que els ideals de la llibertat, la democràcia, la igualtat i la tolerància s’ampliïn el més possible en el si de la civilització i que permetin descongestionar l’estat d’enfrontament permanent que tendeix a imposar-se al tracte amb les altres cultures”. En aquest sentit Benguigui ha tancat el seu discurs fent especial èmfasi en què “fraternitat és estar units davant del terrorisme, perquè no podem deixar que siguin els terroristes gihadistes els què ens diguin a nosaltres què és l’Islam” i ha s’ha dirigit als seus “germans” musulmans, representats a l’acte en la persona de Mohamed Halhoul (secretari del Consell Islàmic de Catalunya) dient-los que “no estan sols” i que poden comptar amb el suport de la comunitat jueva, i de la resta de la societat civil catalana, en la tasca de “buidar algunes —poques— mesquites de terroristes”.
A continuació s’ha fet una petita cerimònia religiosa on un grup de nens ha encès una  espelma per cada una
de les 17 víctimes dels atemptats alhora que es llegien els seus noms. El rabí de la CIB, Meïr Bar Hen ha estat  l’encarregat de resar un kaddix per les víctimes. 
Després ha estat el temps dels parlaments, amb intervencions de la periodista Pilar Rahola, el cònsul general de França i la Vicepresidenta del govern de la Generalitat. Pilar Rahola ha sortit en defensa “dels ideals de la civilització moderna: la llibertat, la convivència, la tolerància” i, el què ha definit com el gran llegat que el poble jueu ha cedit a la Humanitat: “l’amor a la vida”. Per la seva banda el cònsul general de França ha denunciat que “encara en ple 2015 es pot morir a França pel sol fet de ser jueu” en un país que hostatja “la comunitat jueva més gran de tot Europa”. “Sense els jueus de França, França no seria França” ha reblat el cònsul, que també ha expressat “el compromís de la República en la lluita contra l’antisemitisme amb tota la determinació i, fins i tot, mitjans excepcionals si cal”.
Finalment, Joana Ortega ha clos l’acte fent un al·legat contra l’odi al poble jueu recordant que a París “no només s’ha volgut atemptar contra la llibertat d’expressió sinó que també s’ha atemptat per odi” a més de tenir present els valors compartits entre el poble jueu i el català.
Seguidament s’ha interpretat el Cant dels Ocells i s’ha donat l’acte per acabat

dissabte, 3 de gener de 2015

Massada nº42 Desembre 2014




Com passa el temps

Com passa el temps!. Sembla que era ahir que tot just encetàvem el 2014 i ens trobem a punt de tancar-lo per iniciar un nou any.

Aquest que ens deixa no ha estat un any senzill. Hem estat testimonis de l’Operació Marge Protector, hem observat un increment de l’antisemitisme arreu, que ha provocat que moltes persones, ciutadans de diversos països europeus, s’hagin plantejat l’Aliyah, el seu retorn a Israel. Hem observat un increment tant qualitatiu com quantitatiu de l’islamisme més radical....Hem vist masses coses que no ens han agradat. Definitivament,
el 2014 a nivell general, no ha estat un bon any.  I el pitjor del cas és que, malgrat que ens agradaria estar equivocats, estimem que aquests son uns mals que no sembla que hagin de desapareixen en el proper 2015.

Certament la situació és preocupant.

No obstant, tot això no és res de nou per al poble jueu, acostumat a viure cíclicament, periòdicament en situacions molt i molt  difícils. Del seu exemple n’aprenem que, per complicades que siguin les situacions, no s’hi val a baixar la guàrdia, ans al contrari, cal seguir lluitant i treballant per aconseguir que arribi el dia on tot això sigui un mal son.

Aquest el nostre compromís des de Massada Sabadell. Modest, però ferm compromís de seguir treballant per donar a conèixer el poble jueu i l’Estat d’Israel.

Així doncs, que gaudiu de la lectura i que, malgrat totes els evidències, el 2015 sigui un bon any!

diumenge, 21 de desembre de 2014

Massada nº41 Novembre 2014





Sense conèixer massa bé el perquè


Sense conèixer massa bé el perquè, observem que, en determinats moments, hi ha temes que es queden fixats la nostra realitat quotidiana. És com si la seva utilització és poses de moda i ens servis per tractar o justificar temes que res hi  tenen a veure.
Tal és el cas de la banalizació del nazisme. Sovint escoltem expressions plenament normalitzades que ens indiquen una distorsió, una “bonificació” d’aquest concepte, que ha penetrat en diversos àmbits de la nostra societat,  s’hi ha instal•lat i els hi serveix a alguns per emmascarar o distorsionar d’altres temes.
N’hi ha que l’utilitzen per referir-se al procés sobiranista català, quan  en aquest cas només es tracta deixar que un poble decideixi lliurement el seu futur a través d’unes urnes. Que te a veure això amb la shoà? D’altres en fan esmen per parlar del conflicte entre Israel i Palestina, obviant que la realitat res te a veure amb el nazisme, ans el contrari Es tracta de  l’esforç d’un poble per defensar-se i  viure en llibertat en front del
terrorisme més indiscriminat.
No sabem si aquesta manipulació es fruit del desconeixement, de la mala fe o d’una malèfica combinació d’ambdues. LA primera opció seria greu, especialment en el cas de polítics de primera línea ja que  aquests haurien de conèixer els processo històrics i socials i fer-ne un correcte us  en la seva pràctica diària. En el segon cas seria repugnant ja que consistiria en banalitzar una ideologia que assassinà a milions de persones
per obtenir-ne determinats rendiments i  seria en el millor dels casos, abominable. Però sens dubte, el que no tindria nom seria sumar el desconeixement a la mala fe. I certament no tenim elements per a no creure que aquesta darrera és la causa utilitzada de forma  més habitual.
Com veureu més endavant,  per col·laborar en l’eradicació d’aquesta pràctica, a principis d’aquest mes, entitats i comunitats jueves, entreles qual hi ha la l’Associació Cultural Sabadell Israel, han signat un comunicat contra la utilització banal del concepte “nazi”.
Mentrestant, el Govern espanyol regalarà 36 milions d’euros a Palestina per a que puguin construint túnels, preparant atacs terroristes i instruir a les noves generacions en l’islamisme més radical. I juntament amb el primer partit de l’oposició, els reconeixeran com a país. Tant li fa que estiguin governats per criminals.

dissabte, 8 de novembre de 2014

COMUNICAT PÚBLIC DE LES COMUNITATS I ENTITATS JUEVES I D’AMISTAT AMB ISRAEL DE CATALUNYA

COMUNICAT PÚBLIC DE LES COMUNITATS I ENTITATS JUEVES I D’AMISTAT AMB ISRAEL DE CATALUNYA SOBRE LA BANALITZACIÓ DE LA SHOA I L’UTILITZACIÓ DELS TERMES “NAZI” I “NAZISME”

Barcelona, 6 de novembre de 2014

Les comunitats i entitats jueves i d’amistat amb Israel que signem aquest escrit, no podem restar en silenci davant de l’ús absolutament irresponsable i partidista que determinats mitjans de comunicació així com alguns polítics i líders d’opinió, estan fent aquests dies dels termes “nazi” i “nazisme”.
Lamentablement, veiem com la generalització d’aquests termes i la seva utilització pública com a insult fàcil i recurrent per desqualificar als adversaris polítics, els banalitza i buida de contingut. La discrepància política i la confrontació d’idees, fonamentals en democràcia,  no poden avalar ni propiciar el menyspreu del que va significar el nazisme per Europa. Aquesta és una frontera que una societat democràtica no pot creuar, ni ara ni mai.
La protecció i preservació de la dignitat i la memòria dels milions de víctimes del nazisme és responsabilitat de tothom, però en especial d’aquelles entitats i persones que pel seu càrrec i projecció pública, són un referent per al conjunt de la societat.
Entenem que aquesta situació és una anomalia en els països del nostre entorn, i que cal eradicar la banalització del nazisme des de la pròpia escola, adequant el temari escolar a la conscienciació moral d’aquest fet. Només la proximitat del coneixement ens permetrà empatitzar amb el dolor que produeix la banalització de la tragèdia, i així evitar-ne més en el futur.

dilluns, 3 de novembre de 2014

Massada nº40 Octubre 2014


 Discurs de Yair Lapid 
Memorial al’Holocaust. 
Berlín 20 d’agost 2014

Yair Lapid, actual Ministre de Finances d'Israel i el president del partit Yesh Atid.


L'Holocaust fa que tots ens fem la mateixa pregunta: Què hauria fet jo?

Què hauria fet jo, que sóc jueu,  si hagués viscut a Berlín en 1933, quan Hitler va arribar al poder? Hauria escapat ? Hauria venut la meva casa, hauria venut el meu negoci? hauria tret als meus fills de l'escola en mig de l'any lectiu? O m'hauria dit a mi mateix: això passarà, és simplement una bogeria momentània, Hitler diu totes aquestes coses perquè és un polític que desitja ser elegit.  Sí, ell és antisemita, però qui no ho és? Hem passat per coses pitjors. És millor esperar, ajupir el cap. Això també passarà.

Què hagués fet jo, si hagués estat un alemany a Berlín el 18 d'octubre de 1941, quan el primer tren va sortir d'aquesta plataforma, en direcció a l'Est, portant 1.013 jueus entre nens, dones i ancians, tots destinats a morir. 
Jo no pregunto que hauria fet si jo hagués estat un nazi, però què hauria fet jo si hagués estat un simple alemany, honest, a l'espera del seu tren diari aquí en aquesta estació? Un ciutadà alemany de la mateixa edat que jo tinc ara, amb fills com els meus; un home que els hagués educat amb els valors de la decència humana bàsica i del dret a la vida, i al respecte. Hauria romàs en silenci? Hauria protestat? Hauria estat un dels pocs berlinesos a unir-se a la clandestinitat antinazi, o hagués estat un dels molts berlinesos que van seguir avançant  amb la seva vida fingint que no passava res?

I si jo hagués estat un dels1.013 jueus d’aquell tren? Hi hauria pujat? Hauria tractat d'ajudar a escapolir-se a la meva filla de 18 anys d’edat als boscos del nord? Li hauria suggerit als meus dos fills  lluitar fins al final? Hauria deixat caure la meva maleta i començat a córrer? O hauria atacat als guàrdies d'uniformes negres i desitjat una mort ràpida i honorable en lloc de morir lentament de gana i sota tortura?

Crec que sé la resposta i crec que vosaltres també la sabeu.

Cap dels 1.013 jueus que van partir cap a les seves morts va lluitar contra els guàrdies. Ni

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Massada nº39 Setembre 2014


La història jueva a la Franja de Gaza 

Més de 5000 anys de nexes amb la ciutat


L'antic nexe de prop de cinc mil anys de vida jueva a Gaza és poc recordat al món d'avui. Per descomptat, la gent que coneix de Bíblia sap de la història de Sansó que va ser encegat pels filisteus i com ho van portar al temple als seus déus de Gaza. Però molt pocs tenen alguna idea de la rica història dels jueus en els següents mil·lennis. 

En el segon mil·lenni abans de Crist, Gaza va servir com una ciutat administrativa i va ser la residència del governador egipci de Canaà. La Bíblia ens explica que el patriarca jueu, Isaac, excavava pous en Gerar, un lloc antic entre Beer Sheba i Gaza, i al segle XIII abans de Crist els filisteus o caftorites (cretenses) van aniquilar als habitants de Gaza. Després de l'èxode israelita d'Egipte i l'entrada a la Terra Promesa, la tribu de Judá va prendre a Gaza com una possessió, però no la va incloure plenament al seu territori, segons les cròniques de la Bíblia a  Josué 15,47 i Jutges 01:18.Al llarg dels segles, Gaza va ser capturada pels assiris, egipcis, babilonis, seguit pels

dilluns, 4 d’agost de 2014

Massada Sabadell nº38 Juliol


Lo que los medios  ( aquí ) no explican

Com bé coneixen els nostres lectors, Massada-Sabadell és una revista que pretén parlar en positiu d’una cultura que admirem, la jueva,  i d’un país que estimem, Israel.

Però els darrers esdeveniments i la situació tan difícil  que està patint aquella zona del món, ens obliga a tractar el tema  i a parlar d’un seguit de qüestions que, ni nosaltres ni cap ciutadà o ciutadana d’Israel voldria fer.

Un cop més Israel es veu en l’obligació de defensar-se dels atacs criminals d’una potent organització terrorista, la qual no ha dubtat en proveir-se de material bèlic i infrastructures per fer mal als ciutadans jueus.

Israel és un país que vol ser-ho i en aquest sentit s’ha organitzat,  diríem que

dissabte, 5 de juliol de 2014

Massada Sabadell nº 37 Juny





Cómic de superhéroes y judíos, una creativa asociación


El objetivo de este artículo es rendir un pequeño homenaje al noveno arte y a sus creadores asomándonos a personajes que han quedado en el inconsciente colectivo formando mitos de la cultura popular.

Es una pincelada en el universo de los superhéroes que contienen las influencias de sus creadores, guionistas y dibujantes principalmente judíos. Aunque los primeros superhéroes no pertenecían a ninguna etnia o religión concreta sus creadores sí eran hijos  de     inmigrantes  judíos.  Los  clásicos  del  cómic  como  Superman,  Batman, Capitán América,  The Spirit o los más recientes como Spiderman, Hulk o los X-Men contienen  referencias  a  la  cultura  hebrea  porque  todos  sus  autores tienen  raíces semitas de familias europeas que emigraron a Estados Unidos. 

Massada Sabadell 30/06/2014



Eyal Yifrah
Gilad Shaar
Naftali Frenkel
Compartim el dolor de la seva família, dels seus amics, dels ciutadans d’Israel i de totes les persones de bé que hem sentit una gran tristor al conèixer aquesta notícia.


Avui dilluns 30/06/2014, a la tarda, després de més de dues setmanes que l’exèrcit israelià iniciés una intensa operació de cerca a Cisjordània, els cadàvers dels tres adolescents segrestats prop d’Hebron han estat trobats per l’exèrcit en un descampat molt prop de la zona on van desaparèixer.
Els cossos han estat trobats en Jalul, en una fossa dins d’un camp de blat i segons estimacions de l’exèrcit, sembla que van ser assassinats poc després del segrest.

El vostre record estarà sempre amb nosaltres.